Penso en el grapat d'anys que Sitges ha estat lluny, molt lluny de la meva quotidianitat, com han estat lluny tantes sessions de cinema imprescindible... Uns anys en què he viscut els meus plans seqüència particulars, a pèl, anys de moviola i positivat i d'algun descart esvaït al pou dels mals records.
He quedat a l'Auditori... Entro a la sala d'invitacions a tocar del hall on s'exposa una col·lecció apassionant, reproduccions de seqüències i personatges mítics... Mentre admiro la rèplica sagnant de la nina Anabelle, s'obre una porta i surt una persona amb un encant especial, amb un talent i un 'savoir faire' que contagia, amb una professionalitat que no se l'acaba. Una persona generosa que em convida al somni del cel·luloide, invitacions, generositat... Somriu, l'espectacle continua, i surt per la porta pujant les escales rabent per continuar gestionant aquest univers curull d'episodis fílmics de tota mena.
Miro les entrades... El Retiro, 19.15 h... Faig cua... Memorable, diversitat d'espectadors, plaer d'observar-los... Home sweet Home... Entrem...Triem butaca... Fos en negre, silenci, complicitat....
Quan t'estimes el cinema, el ventall és ampli, els gèneres es multipliquen... Quan t'estimes el cinema, les emocions es projecten davant teu a molts fotogrames per minut....
Intruder... Inquietant... Gaudiu-ne...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada