Poesia de dones? D'homes? De persones. Reconec lectors homes de comentaris importants, empàtics. Sé del cert de lectors anònims... Que parlin com van parlar Vinyoli, Espriu, Brossa, Parcerises i tants poetes homes.... Ho han fet durant molts anys, però qui els llegeix?
Diu la Sílvia Bel Fransi, Label, que "molt del públic cultural, en general, és femení". L'escolto en un programa de Ràdio 4 que he tingut el plaer de descobrir fa uns instants. Poadcast, minut 30 en endavant... Música de poesia, poesia de música, poètica de la vida.... Més enllà dels mots, l'atmosfera. El so, el gest... Label cita Margarit: "En poesia no pot passar que et sentis un estrany"... Entendre la poesia i gaudir-ne. Important... Contextualitzar el poema... El públic et retorna molt més...
Sílvia Comes... Cançó d’amor... Joan Vinyoli... Domini màgic...
Jo llegeixo a Vinyoli; de tant en tant, per revenir el que vaig ser; per sentir que encara vaig a cavall d'un estel, damunt d'una cabra, i en el regne sublunar escolto el so del temps... Em va agradar tant Vinyoli quan el vaig descobrir i llegir de joveneta... (jo no sé si avui dia es llegeix o no a Vinyoli...) però és un dels llibres de poesia (i un estil d'escriure poesia) que posaria a la maleta si hagués de salvar les quatre coses que sóc.
ResponEliminaM'agrada com parles de les teves dones en aquest article, articles que em continuen agradant molt.
Gràcies Maria Pilar per aquest bocinet de poesia... Una abraçada
ResponElimina