Domini màgic

Fa uns dies que en vull parlar... Envoltada de dones. La dona que em demana mots escrits en una pissarra abans de fer nones... La dona que em diu 'maca, maca, maca' quan ens abracem... Les dones que riuen i es barallen amb mi des que vaig néixer... Les dones que ja fa més de dos mesos que no quedem per fer el proper sopar... Les dones dels divendres pizza, reunió i festa de final de curs... Les dones Paris, Texas que del tren en fem l'itinerari diari... Les dones de jornada intensiva i ulleres per veure-hi de prop... Les dones de les cançons que més m'agraden... Les que llegiu aquests mots...

Poesia de dones? D'homes? De persones. Reconec lectors homes de comentaris importants, empàtics. Sé del cert de lectors anònims... Que parlin com van parlar Vinyoli, Espriu, Brossa, Parcerises i tants poetes homes.... Ho han fet durant molts anys, però qui els llegeix?

Diu la Sílvia Bel Fransi, Label, que "molt del públic cultural, en general, és femení". L'escolto en un programa de Ràdio 4 que he tingut el plaer de descobrir fa uns instants.  Poadcast, minut 30 en endavant... Música de poesia, poesia de música, poètica de la vida.... Més enllà dels mots, l'atmosfera. El so, el gest... Label cita Margarit: "En poesia no pot passar que et sentis un estrany"... Entendre la poesia i gaudir-ne. Important... Contextualitzar el poema... El públic et retorna molt més...

Sílvia Comes... Cançó d’amor... Joan Vinyoli... Domini màgic...