Variacions

Llegeixo un article de Jorge Wagensberg, «El goig palanca», a Mètode, una revista científica que recomano molt especialment. Diu el mestre i gran divulgador que 'el goig palanca consisteix en un goig mental que sobrevé quan percebem que una causa gairebé nul·la tendeix a provocar un efecte gairebé infinit'...

És una percepció. Atendre el mínim gest revifa el futur. Un vers, les notes d'una melodia, el feix de llum entre la grisor d'una tempesta... Goig palanca... Efecte immediat... Plaer infinit.

  Joan Herèdia

'Tu rai', em deia una amiga divendres, mentre conduïa camí d'un local de copes i música que visitem, molt de tant en tant. La meva amiga vol omplir tots els dies d'estiu fins que s'acabi perquè la solitud l'espanta. 'M'agradaria estar com tu'. Vam entrar al local. Una nota... Goig palanca. No pas de la meva amiga sinó meu, una mà, una mirada, efecte... Infinit? El cas és que jo rai, jo que estic com li agradaria a la meva amiga,  no vaig atendre ni la mà, ni l'esguard d'algú que, a l'atzar, m'hauria provocat un efecte més que infinit... Mentre escrivia aquestes notes esbossava un somriure tot recordant un personatge de còmic que sempre deia: 'per què entre l'ara o el mai sempre trio el mai?'

Tornant a casa amb la meva amiga plena de dies plens vaig pensar que el goig veritable és atendre el present, tenir els dies buits i deixar que les mínimes variacions esdevinguin efectes gairebé infinits....

Gal Costa...  Nossos Momentos...