Simfonia

El tens ben present i després de picar-li l’ullet obres la porta del temps... Saludes, atabales... Wahts? 'Now and here'... Rumies... I fas cop de cap....  No saps què dir però ho diries tot, a poc a poc, preguntes, respostes suaus... Tendresa... Molta... Aquesta és la melodia: ‘nina’, ‘per això et buscava’, ‘puc trucar-te?’ Les paraules reclamen la veu, el to, els matisos bastint el càlid context en què és tan fàcil la proximitat... 

Va ser l’instrument? No pas. La mirada que retens a la memòria, una mirada blava, un somriure apassionat, els dits puntejant les cordes, batedor, batec de notes... Així que em tenies pendent, diu, han passat un munt d’anys però el desig roman intacte. I això que només van ser un parell de nits, un parell de concerts, màgics...

Impuls. Tant és que sigui cap al tard, la distància... Quan arribes, el millor moment, màgic, irrepetible... A cegues, caminar junts, triar el sopar junts, sopar junts, sofà junts...

Tanques els ulls, l’alè que depassa la timidesa, i endevines la corba en moviment... Crema a les mans, suau contacte, nit compartida i quan despunta l’alba, agafats de la mà, puges el pendent, un adéu sobtat perquè el tren tanca portes...

Empesa pel viatge que no es detura, de tornada a l’'habitude’, encara sents als llavis els acords...  'I know your skin, I know the way these things begin'... Simfonia...

Caramel... Suzanne Vega...