L'adéu del fins aviat...

No m'ho vaig pensar gaire. Acceptar la teva proposta, Sant Romà de la Clusa, retornar a l'afició d'abastar paisatges, acollir boscams, enfilar camins, carenes... Ja coneixes la meva passió per les serres, Montserrat, Cadí...

Vam arribar a Vilada... Modesta Picancel, màgica... Havíem quedat a la plaça dels Gronxadors, punt de trobada, els teus amics... Benvinguda...  Sempre he valorat la sinceritat sense reserves, la humilitat, el bon tarannà... No calen prejudicis ni notorietats quan voreges la cinquantena.

Vam enfilar el camí de la Clusa desafiant amb revolts l'estimberri... Havíem fet reserva al refugi. Entre sacs, mantes i lliteres, la nit caient en picat al voltant de la glaçada. Moltes estrelles darrere els vidres... Serè... El cel... I tu. Que bé l'escalforeta, tancar els ulls, somiar...

I esmorzar... Apa, som-hi...  Gustós... Enfilar el camí fressat, 'dia net i clar', Catllaràs, Puig Lluent... Ben enlairats, admirant la  blancor del Puigllançada... Vine, somriure en reconèixer la panxa d'un Puigmal mandrós. Magnífic Pedraforca, canal inclosa... Queralt, Els Rasos, Ensija, la Gallina Pelada... Que bé poder ser de nou al bell mig d'un aire fred de color verd intens.

Al vespre, arrecerats al refugi de taula parada, nocturna conversa i un munt d'anècdotes passades... Perquè és així com comparteixes l'ara i aquí, escoltant els somnis i les anècdotes dels amics dels amics que aturen el temps amb rialles.

Ha anat bé? Indescriptible. Com el teu esguard. Sumar. Importantíssim. Més propostes, Pirineu enllà... El futur és ara que et dius l'adéu del fins aviat...

Labelle... You Are My Friend... En dubtaves?...