Variacions

Nocturna pesca. Les barques, botons blancs enmig d'un mar de plata amb fons de cortines d'aigua. De tant en tant s'il·lumina el cel del teu rostre, el teu esguard que somriu al meu, confosos en l'onada, de tornada al port.

Dolcet. Com el vi  afruitat que bevem a glopades intermitents mentre Bach ens duu les notes al bell mig de la conversa. De moltes converses que trenem, una darrere l'altra, amb parèntesi de silencis al jardí del teu recer. Somriure de nen. Sorpresa de nen. 'Que bé que s'hi està al teu costat', dius calmós.

Gustós. Vols? Et ve de gust? Què et sembla si?... Preludi de suite a quatre mans. Capvespre... Sents l'escalfor? Creixent melodia, viatge per les onades de la teva pell, sense tocar-la, només intuint-la... I encara et dónes més.

Una nota, dues. El teu mar és infinit. La saviesa dels anys... I tu ets tan mestre... T'expliques, raones, molt, moltíssims exemples, amb aquest to de veu suau, el teu món mariner que desconec... T'escolto encuriosida.

Per què bol? Somrius. Allà on fas calada, on les mans enxarxen, recullen, acullen i deixen anar... Una mica... Vertigen... Aquest adéu que no és mai per sempre. Perquè quan som al nostre espai segur, som capaços de situar les emocions i valorar el que hem viscut, el que hem sentit, el que hem teixit en un futur de qui sap què...

Glenn Gould... Bach... Variacions Goldberg... Amb els ulls clucs...