El ple d'una tarda

Avui he esmorzat amb la meva companya de cafès amb llet i complicitats. Ara feia uns quants dies que no ens vèiem, setmana de pont, novetats... Li parlo de l'home que em té el cor robat... Al darrer esmorzar li confessava els meus dubtes, massa pendent... Dependent?... Avui, quan li'n parlo, em retorna una mirada... Escèptica? On és la teva muntanya de dubtes, els teus propòsits d'oblidar? Esvaïts, penso.

No diu res. Però el seu esguard sí. 'Aquesta no és una relació' va sentenciar l'últim dia que ens vam veure. Com transmetre-li el canvi, la permanent conversa que tinc amb l'home del cor robat d'ençà que vaig 'triar entre la incertesa del que pugui deparar el futur o aprofitar i viure el present'.

Tot ha estat, és molt intens... Cada mot, cada anhel. El meu? Tornar-lo a mirar als ulls, un pany de mar davant nostre, reconèixer els racons del Gòtic que tant em van fascinar fa uns anys i compartir-los, gaudir del desig construït amb cada 'nota del seu nom', amb tots els bon dia, bona tarda, bona nit que em regala aquests dies, amb aquests 'tant de bo ser-hi al teu costat, sense dir-nos res, sentir-nos a prop'...

Desig... Que la tarda que demà compartirem faci el ple, com la lluna, que tot el que ens envolti prengui sentit, que ens ho creguem, que tinguem ganes de trobar-nos i que tots els tant de bo flueixin en tots els sentits.

Més enllà?... El ple d'una tarda... Present...


Wouter Hamel... March, April, May...