Total de visualitzacions de pàgina:

28 de desembre del 2016

In the quietest moments...

Impuntualment puntual. Un munt de cares noves, metro atapeït, com el cap que no para d'imaginar-te, d'imaginar-nos, en aquest frisar de dies intermitents d'un planeta anomenat desig. Present. Un marge prou ample per viure 18 hores que ens reservem... Now and here.

Preludi... Apaivagar-nos... Humil el teu espai, com tu. Sortida a l'exterior, agafats de les mans, el teu carrer, camí del teatre... Sota teràpia. Més que recomanable... Sacsejada, relacions de parelles, déjà vu.... Coincidim.

Moments. Reprendre la conversa al teu recer, al voltant de la taula de delicatessen, formatges i embotits, Mustillant... Detalls... Quan t'aixeques de la cadira i t'agenolles davant meu...  Acollir-te amb els llavis, m'encanta aquest somriure....

Confidències... Respecte als dubtes, a no voler determinar ni comprometre ni concretar...  Acceptar... Que algú altre et faci ballar el cap... No és fàcil viure el que és nou però és tan gustós tot el que estem vivint de més a més...

Cartografiar paisatges... Carenar... El proper viatge? Tu. Agradar-nos, gaudir-nos... Afrodisíac... Com et puc tenir tan a prop, sentir-te encara més a prop, aquesta oloreta que no oblides...

Quina sort tenir més vida... Quin privilegi poder fer el que ens agrada, la nostra quotidianitat, la gent que estimem, escriure aquests mots i saber que tu hi ets a l'altra banda.

Convençuda, l'únic dubte és el teu dubte... Els meus s'acaben d'esvair amb aquest 'dedica'm algun somni'...

 'Don't you let the sun disappear'... Supertramp... Even in the quietest moments...

Vídeo para In the quietest moments...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada