Al primer dolldemots que vaig escriure parlava de la presentació del DIEC de la doctora Teresa Cabré, magnífica al meu entendre, per moltes raons però sobretot perquè en l'actualització del Fabra es suprimien accepcions de mots que suposaven un greuge i una discriminació envers les dones.
El llenguatge no és innocent. Està carregat de sentits. I de 'depens'. Depèn del context, depèn de l'entonació, depèn dels referents culturals, depèn del registre... El meu amic afegia un altre 'depèn'. Depèn del sentit de l'humor...
De la lingüística vam passar a la política... Va parlar amb claredat. Ferm, mantenint les seves conviccions sense perdre l'etiqueta.... Dialèctica positiva. Jo també vaig mantenir les meves. Les polítiques i les lingüístiques. No vam arribar a un consens. Cadascú amb el seu posicionament.
Com que no teníem massa temps per continuar la discussió vam quedar que reprendríem la conversa un altre dia, davant d'una cervesa, per 'interactuar'... Em va semblar fantàstic, de fet vaig fer la proposta perquè cada vegada estic més convençuda que, per als temes realment importants, la presència física no és que sigui necessària... És imprescindible... Però no sempre és possible.
Ens cal temps. Temps per interactuar. Diu Emilio Lledó en una entrevista recent i a propòsit de la societat digital: 'puede ocurrir que en este agobio, inundación, asfixia, casi, de informaciones no tengamos tiempo para pensar, no sepamos pensar, no sepamos ser quienes somos'...
Mai no he desitjat tant interactuar... Pensar... Qüestionar... Saber qui som... Políticament... Lingüísticament... Davant d'una cervesa... 'Cogito ergo sum'... Invocant Descartes...
Debussy... Claire de lune... Molt especialment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada