Estrafet

Vaig sopar fa uns dies amb uns amics a Ripoll. A la taula del davant, l'home estrafet, un personatge mediocre però amb poder, sopava distès... Fa un munt d'anys que el conec, empaitava alguns companys de classe, menyspreant-los, especialment a una persona a qui estimo molt. Classista... Cínic... I uns quants apel·latius més que el temps no solament no ha apaivagat sinó que ha intensificat.

Sopant. Distès. A les seves mans un projecte que pot malmenar un indret meravellós... Un projecte que duia a la cartera de la mediocritat des que es va iniciar a la política pel camí de l'ambició, amb la ignorància per bandera i gens d'amor a la terra i a les persones honestes que la defensen...



Posar-me dempeus. Recordar-li qui és, qui tan sols és, qui amb prou feina és. Dignitat? Debades. És tan llaminer el poder... Són tan llaminers els guanys de l'especulació... Crisi? What crisis?

Un amic meu diu que l'home proposa i Déu disposa. No en sóc, de creient malgrat que vaig tenir una formació religiosa. La mateixa que va tenir l'home estrafet. Vull creure que aquesta disposició divina donarà suport a la justícia de les dones i homes que estan lluitant per preservar allò que la mediocritat de l'home estrafet vol malmenar.

Avui com aleshores i a qualsevol indret ben nostre no deixarem 'que ens arrenquin la terra'...

Esquirols, Sciurus... Torna, torna Serrallonga...