Convalescent...

Un d'íntim, John Snow. No t'oblido, ja ho saps, ja hi puc fer del dret i del revés. Que sigui només entre tu i jo. Encara que no llegeixi el que m'escrius sí que em ve de gust escriure't. Bé, en realitat m'encantaria escoltar-te però m'ho has posat tan difícil sempre...

Comunicar-te amb mi com un adult. Tens massa edat per estar atrapat en la virtualitat i a mi em cansen les icones i les exclamacions que no s'assemblen ni de lluny a tu, encara que vinguin de tu. No vull llegir-te al tren, vull tenir-te al meu costat i que em parlis de desitjos. No els vull llegir enllaunats.

Que en parlis... O que desitgis directament. Nit de reis, qualsevol regal teu... Ni tan sols tinc una carta, tampoc massa fe. Convalescent, amb la grip que s'extèn com la neu als camps de qualsevol sèrie de les teves, les que veus i en gaudeixes... Quan pots...

Uns banys termals al Conflent, aquest és el meu millor regal, ara dorm la poncella, i allà hi serem les dues, al sender, sota l'aigua, sobre la neu... Els Reis tenen angle de viatge i vida. Ja ho sé que t'agrada la idea i que, en un altre context hauria estat molt fàcil compartir-la. En un altre context.

Si no sóc jo qui et diu adéu ets tu qui te'n vas i tornes a entrar i tornem a fer-ho, com els pitjors amics, com els millors enemics,  perquè sempre hem estat contraris a veure les coses des del mateix punt de vista. I perquè si no és així, jo no escriuria els millors versos ni tu faries les millors reflexions.

Que la raó la tenim tots dos. Però no n'hi ha prou amb tenir-la. Cal mantenir-la. Aquí ets gat vell, em superes amb escreix. Nit de Reis, John Snow, no són tan felices les festes.. Convalescència, feblesa, haver-te somiat sense motiu i creure que la lògica de la nostra relació és això, que no té lògica.

Per a tu, per a mi, per a tots dos, el millor regal, aquesta versió d'una cançó preciosa, que un dia vaig recomanar-te i no sé si mai vas arribar a escoltar. 

Mayte Martín, Tete Montoliu, Contigo aprendí...