Vaig coincidir amb la Laura a l'entrada de la Facultat. L'envoltaven la seguretat, el glamur, les autoritats... Riallera, efusiva... Mediàtica. Vaig passar per davant seu, discretament i vaig arribar a la porta d'entrada a l'aula. Per l'altra porta, em va dir algú, qüestions de protocol. Al meu costat hi havia la Teresa, discretíssima, amb una carpeta a la mà i posat tímid. Ens vam mirar. I per l'altra porta, hi vam entrar. Ella va seure al davant. I llavors va entrar la Laura, amb tots els honors.
Va citar Margarit, Espriu, Sanahuja, Shopenhauer, Garcés... Un munt de frases brillants, d’exemples d’alumnes agraïdes, de referents cinematogràfics excel·lents. Quan va acabar, la Laura va somriure a l’audiència i va marxar envoltada de seguretat, de glamur, d'autoritats...
Com que la Laura havia superat amb escreix el temps atorgat, la persona que ens va fer entrar a la Teresa i a mi ‘per l’altra porta’, va suggerir fer una pausa. La Teresa ens va mirar amb un posat murri. ‘Difícil de superar’, va exclamar. Vaig somriure, com la majoria d'alumnes. 'Miraré d’estar a l’alçada'. Va seure, va fer una ullada a l'audiència, aprenents, de lectura, de cultura, i va iniciar la brillant lliçó magistral.
Diu Gilles Thérien que quan llegim es posen en marxa diferents processos: neurològic, cognitiu, argumentatiu, cultural, afectiu... Diu la Teresa que el futur de la lectura va lligat a la comunicació. Visualitzar, verbalitzar, sintetitzar... I conte contat... Conte acabat? Aplaudiments, un munt.
Vaig esmunyir-me entre la multitud i vaig sortir de l'aula amb els mots de la Teresa encara rondant pel cap curull de coneixement amb majúscules.
A Change Is Gonna Come... Aretha Franklin...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada