Per la libertà

Brou calent, a recer de la pluja i la pedregada, del fred, de fora i de molt endins. A la cruïlla, la Pedrera, espectadora omniscient... Encara que sigui de nit, encara que no som els que érem, les que hauríem pogut ser... Sonen crits valents, no marxeu, hi ha brou calent...El caliu de la guitarra, Where have all the flowers gone? Esbosso un somriure... A perfect day...

Com és que no en som més? I les xarxes que van empoderar la gent, on són? Curulles de fakes i de descrèdit, d'ensopida indiferència, el pitjor enemic del poble, perquè si el poble no creu en la llibertat, què i a qui ha de defensar?

El mandat democràtic. Les urnes. La declaració d'independència... Arrufat, Fernández,  Forcadell, Gabriel, Cuixart, Llach, Hassel... Carisma, sense por, amb les conviccions clares i contundents. El pas endavant, el pas al costat... Ni un pas enrere... O és que no tenim memòria?

Brou calent, unitat, fred als peus, al cos, al cor... Les mans a les butxaques, la nit és l'instant, l'inici... Les guspires no les sap ningú... I en la guspira que el foc ens torni a alçar, que torni l'estol de gent, el crit valent, l'estirar fort i que caiguin els botxins de la por...


Quilapayun... Bella Ciao...