Total de visualitzacions de pàgina:

31 de maig del 2019

Interrogants...

Fa uns dies una amiga meva, lectora incondicional i escriptora vocacional, va comentar-me que tenia una idea per a un nou relat. De fet un dels meus dolls l'havia inspirat. La meva amiga em va enviar un whats. El nou relat aniria de dos desconeguts que es coneixen a la xarxa. Tu creus que es demanen quina feina fan? No cal ser massa entès de xarxes, de portals de contactes jo diria, per donar resposta a la gran pregunta. Sentit comú, vaig dir-li. Tu què faries? Potser calia fer una altra pregunta... Per què i amb quina finalitat? D'això en diem la motivació dels personatges.

La meva amiga escriu des que era petita però tot just ara es planteja publicar, guanyar un premi, dedicar-se, chi lo sa, a l'escriptura professional. Va fer un curs per aprendre'n la tècnica. Com l'Alice de Woody Allen. Memorable la nit que Alice prova d'escriure i no se'n surt. Ha d'aparèixer la musa, gran Bernadette Peters, la inspiració, l'única cosa que no es pot ensenyar... L'ofici, importantíssim. Escriure, a raig, quan vingui de gust. Les ganes de lectors, inevitable...  El desig d'aprovació... Gran leitmotiv. La inspiració? El món que ens envolta, el món que veiem, el que sentim. Ningú com nosaltres per escriure'l.

Entra a un portal i t'inspiraràs, vaig aconsellar a la meva amiga. Va refusar el meu consell per por que la seva parella descobrís qui sap què. Dona, només et documentes. Em va reclamar una resposta, impacient, es demanen sobre la feina o no? No cal. O sí. Sentit comú, noia. Vaig recomanar-li un cop d'ull a la sèrie Cites, un bon exemple de trobades de desconeguts a la xarxa, algunes més reeixides que d'altres.

Escriure sobre el que no saps, ja ho deia una meva profe de guió, no és recomanable. Hi ha risc que el teu relat no sigui creïble i que els personatges es moguin més per la motivació que tu vols o que voldries. Podem escriure el nostre món i compartir-lo amb els altres. Podem escriure el que coneixem que són les nostres emocions, no gaire diferents entre humans. I si no sabem o no coneixem, ens documentem.

Espero amb candeletes el relat de la meva amiga. Com també espero i confio que algun dia faci el pas d'entrar al món que habita, buscant el camí que la dugui al bell mig d'ella mateixa, al passat que ha dibuixat qui és, a tot el que va viure, original, ningú com ella per crear la novel·la que voldríem lectores i lectors com jo. Només ella, com la Grandes, la Martín Gaite i tantes escriptores que hem llegit i admirat, per parlar del que ha viscut, del que ha sentit, del món que ens enlluerna, d'allò que ens ha fet mal, del que reconeixem, del que acceptem, d'allò que no oblidem, que ens defineix com a persones i com a creadores.

Escriure un relat, una novel·la... La veu, el to, el què, el com, el quan, el per a qui, i, molt especialment, el per què.

Bernadette Peters... Alice... Sublim...


Vídeo de alice woody allen bernadette peters


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada