L'esforç, les passes...

Prenem decisions. De vegades a contracor. I avui mentre feia un cafè a la terrassa davant un Puigsacalm coronat amb la primera claror del dia he pensat que no cal  forçar la motivació. No cal. Deixar fluir els pensaments. I prendre decisions.

Convé la solitud. Convé trobar el que ens fa viure amb plenitud. Trobar l'autoestima que hem perdut perquè el temps o les circumstàncies l'han bandejat. Recolliment, reflexió, admirar els verds i els rocam. Som més a prop de l'aire i d'allò que ens empeny a somriure i a estar en pau amb un mateix.

De vegades ens perdem perquè no valorem l'esforç, les passes i els moments que construeixen qui som i per què som el que triem. Quan algú decideix per nosaltres, on és la llibertat de ser qui volem ser?

Decisions. I acceptar que els altres tenen i prenen alhora el camí que està per descobrir. Projectar futurs que no són teus en el desig de facilitar i aplanar el que som capaços de fer, acostuma a topar amb la realitat.

El somni és teu i no dels altres. El camí és teu i no dels altres. La voluntat de ser i fer allò que vulguis ser i fer. Guiar és necessari. I que l'altre alci el vol si és el que realment reclama.

Darrer glop de cafè... Avui, és temps de reflexió... Avui és temps de prendre decisions... Lliurement... Imprescindible...

Richard Bona... Please don't stop...