Let's go

Puja al cotxe, Bluetooth, aleatori d'Spoty, es diu 'Cotxe' i és la nostra playlist. Dynamite, BTS, let's go...

Van amb tu, de costat, t'abracen i et dediquen una cançó, 'a la persona que més m'estimo', i aleshores el món s'il.lumina  i el dia pren el color que més ens agrada, el blau del cel, com els seus ulls, els teus també són macos, vellets, li responc, ai com t'estimo, i m'abraça, i haig de conduir, ai sí, perdona. Ara sona That's what I like you, a punta de dia, filma un tiktok i el penja al highlight 'Places', i queda atrapada a l'Insta, a les històries dels altres, mira aquesta, no puc que condueixo, després quan arribem a la parada la mirem plegades. Reggaeton? No, please i em fa la guitza, és broma, aquesta t'agradarà, primers compassos de Please me, m'encanta, si sapiguessis de què va, continuarà encantant-me, Cardi B & Mars, rap & soul, t'estimo, jo també.

Arribem a la parada, l'autocar, encara no hi ha ningú, minuts de mòbil, veig les seves amigues que segueixen el mateix compàs, ella so cool, fins i tot i sobretot, vade retro, a ritme de reggaeton pastelon, les còreos, aquesta la clavem, quina sincro... Penso en un pare enrotllat que quan les veia cantar i ballar deia 'aquestes ens treuran de la misèria'. De moment paguem, el futur, i que ens aprovin, que ja en coneixem l'angle, dos anys i mig i acabes l'ESO, quin pal estudiar, va com va, no si jo m'hi esforço, més encara que t'hi has d'esforçar, ai mira la Clara ja ha arribat, quina cobra, ara sí que me'n vaig, petó, mascareta, revolada amb motxilla inclosa, aixeca el braç, surt del cotxe, faldilla mínima, tothom la porta així, cop de porta, somriu, als llavis un petó i puja a l'autocar.

Poso clàssica, avui Cazeneuve, John Barry, inevitable Out of Africa, sí que sóc una mica velleta.... Retorn, a casa, a la telefeina, a la virtualitat, al que m'agrada i encara tinc present, encara ho sé, que el present, és el que triem...

BTS... Dynamite.. Let's go...