Fa estona que el sol ha fet el tomb... I encara faig el darrer glop. Un te inspirat, allargassat amb hores de lectura plàcida... I el teu missatge emergent... Emoció... Passió... Aquests dies em fas ballar el cap, un munt de vegades, escoltar la teva veu, fer present el teu posat murri amb ulleres de Lenon, ara que gairebé som a tocar, perquè tot és a les meves mans. A les teves...
L'aire acarona la serra que esdevé silueta al captard, recolliment de veus i mots i el dubte, sóc poruc, quins nervis, no pateixis, som gent de seny, conèixer-nos en temps de distància física, tan a prop que hem estat, a tocar, en el nostre espai i en el nostre temps...
Un viatge alat, cap als racons que hem imaginat, si véns, la química de nits, somriure a l'aire, i que l'atzar ens dugui a un petit país de camins sota les estrelles, moure l'univers, la lluna dels teus somnis, el batec del perquè vull...
Les coses humanes, la nit que ensopego, no puc enviar-te aquesta lluna que fa el ple, però si el millor dels somriures...
Phil Perry... Just To See Here...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada