Total de visualitzacions de pàgina:

13 de juliol del 2021

Toscana

'He estat quinze dies a la Toscana'. Va esbossar un somriure, el meu amic, de bat a bat. Vam aixecar les copes de Verdejo, salut, San Gimignano, Siena, quins records, un munt d'anys, i on us vau hostatjar, hi vaig anar sol, al meu aire… Me'l vaig mirar i en aquell moment no hi vaig atinar. Després d'una copa, i una altra, l'inevitable… A veure, explica-m'ho bé, aquest viatge, sol... D'acord, ets la primera persona amb qui hi parlo, i llavors es va deixar anar…

Dos anys, potser tres que les coses no anaven bé amb la seva parella, els fills grans campant pel món, i, noia, he fet el que he pogut però res no li està bé, i de sexe no en parlem, ja no hi ha passió, Teresa, me l'estimo, de debò, mai li he estat infidel, diu que ens cal un psicòleg, què vols, això no ho arregla ningú…


Estrany. N'estava molt de la dona que el va enamorar, que el va menar a una vida tranqui.la i pausada després d'anys a la deriva, la dona que era el seu tresoret, que va patir un càncer, que el va estimar, perquè aquests són els anys que vius amb la persona que estimes, un compromís, una tria, un camí en paral.lel. Però…


He conegut algú, em torna boig, és italiana i fa un any que ens escrivim. La Toscana, no hi ha casualitats, el punt de trobada, però no hi ha hagut sexe, Teresa. Un glop de Verdejo, no vaig néixer ahir, el conec des dels catorze anys, i als disset va demanar-me per sortir i jo li vaig dir que no, que algú se li havia avançat, un amor lliure, el meu primer amant i amic...


T'has de separar, ho sé, no la facis patir, ho sé Teresa, no vull enganyar-la, ja ho has fet, vaig pensar. Sap greu perquè segueix la pauta de força homes que no prenen decisions fins que troben recanvi. Homes que troben a faltar la passió, elles també, o i tant, però quan la rutina s'instal.la, quan esbotza els sentiments, quan oblides el primer petó, l'enamorament, pensar que aquella persona era especial, que finalment l'havies trobat…Ai els anys… Ai la memòria…


Hi penso avui mentre escric aquest doll, hi he pensat, aquests dies de conversa amb algú proper, que com el meu amic, troba a faltar el desig, la passió, el cap amarat de tant de bo, de quan podrem veure'ns, d'intimitats desfermades, de nits i matinades secretes, robades, a l'atzar… 


Gato Barbieri… Last Tango un Paris… 




https://youtu.be/41A-hN89m4I


1 comentari: