L'infinit de l'horitzó

Chet Baker, la nit serena, i anar enfilant aquest estiu que, a l'atzar, compartim. Descobrir que el teu dol és cada vers que escrius, cada nota del teu enyor. A temps, el teu, trobar el moment precís que reclames.

Trepitjar-nos els mots, la conversa, ara teva ara meva, el ritme compassat, escriure tant en tan poc temps... Millor sentir-nos la veu, escoltar la tarda en encenalls de curiositat. I mentrestant?

És ben bé que poses ordre al món, el teu, que prens la vida amb passió. No era aquest el somni dels dies amarats de solitud? No és fàcil sobreviure a l'amor i si ho fem és perquè la vida ens empeny. Poesia... Imprescindible...

Nit de tu, de placidesa, de mots, d'acords suaus, el mar infinit de la teva nit, l'infinit horitzó que et dedico.

Moonlight Becomes You... Chet Baker... Molt especialment...