Per cert, ara fa un any vaig prometre la meva visió particular d'un Ozon incisiu, 'Dans la maison'... Et voilà, he pogut, finalment, visionar-la, gaudir-la... Fil conductor? Mots inventats, ficcions possibles que descriuen una, dues, moltes vides, tantes com són a l'abast del nostre esguard... Inquietant relació entre Germain i Claude, realitat i versemblança, sublims Fabrice Luchini i Ernst Umhauer.
Cinema... un munt de films que no t'acabes... Descobriments... Fatih Akin... Punyent... Dos films que he compartit en nits cinèfiles de doble sessió...
No calen gaires espectadors però sí 'le certain regard' que ens fa viure i sentir altres maneres de provocar emocions...
Com alguns paisatges que continuen enamorant-me... Com aquest poema, escrit en un instant màgic, que comparteixo amb vosaltres:
LLUNA CREIXENT A S’HORABAIXA
Remor d’onades amb vent de nord minvant.
D’aquesta terrassa estant,
la lluna ingènuament creixent.
El far de Cavalleria giravolta feixos de llum
mar enllà...
La meva Ítaca particular
encalmada, necessària, ara que tot és indici
de nous horitzons, de noves onades
mar enllà...
Miro de trobar els mots seguint el brogit
que aquesta nit m’amara.
Debades.
És com si la immensa Mediterrània,
'germana del miratge i del ressò’,
se’ls endugués.
Remor d’onades, foscor amagant sil·luetes.
L’esguard abraçant la roca abrupta
que acull l’alenar d’aigua i escuma...
El cor... quiet? El temps... absent?
Tot el que m’agrada, present.
Molt present. El somriure suau, el clàssic revisitat de Neil Young, Harvest Moon... amb veu de dona...Cassandra Wilson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada