Més que paraules

Viu en una casa bonica, en un poblet a tocar del meu. M'hi convida, de tant en tant... Em fascina la sala d'estar, tot un univers particular, una paret infinita curulla de llibres, lectures, mots aplegats en prestatges. A tocar, tot un món de lleixes amb un munt de discos de vinil i compacts. Tot plegat endreçadíssim. Ordre pulcre i alfabètic.

Em convida a seure, 'té, escolta aquest disc'. Mentre un rerefons de música configura l'espai, escolto les seves passes, i s'apropa amb dues copes a la mà, una ampolla de vi, Més que paraules, intens... Bevem... Encén un cigarret... i un altre.. que acostuma a deixar a mitges...

Parla a poc a poc, suau, mesurant les paraules, sense deixar cap coma ni cap pausa a l'atzar. Espaia els silencis. Secrets? 'Quan penses amb ànima sembla que t'escoltin'. Somriu. Llavors es transfigura. Proximitat. Escolto el batec d'un cos que ressegueixo, ple de racons a cada plec i deixo anar les mans, els sentits, la passió desfermada...I quan l'onada ens duu de nou a la platja de parets tangibles, ell retorna calmós.

No mesurem el temps. Però els segons, els minuts, les hores s'esvaeixen... i arriba un comiat de punts suspensius... El porto tan endins que 'és com el cor, que de vegades un se n'oblida'...Llavors deixo que els dies flueixin... i al cap d'un temps el faig retornar talment un Guadiana suau i tendre.

Hi ha un vaivé incert en les nostres trobades, en les nostres converses. Incert? Un munt de preguntes que, com canta Chambao, 'te haces sin responder' perquè 'dentro de ti estan las respuestas para saber'...


Més que paraules, veu vellutada, Lauren Wood, Fallen...