Les nostres idees... realitat

Fa uns dies vaig tenir una conversa molt intensa amb un dels amics més apassionats que conec.Va néixer a Còrdova, un català que viu al nostre país petit fa un munt d'anys, perseguit durant el franquisme, conseqüent, un combatent poeta, cantautor per vocació. Ha volgut fer moltes coses al llarg de la seva vida, ha tingut un munt de somnis...  Empès per una força innata, construeix un discurs polític clar i sense embuts. M'ha convençut moltes vegades amb una veu poderosament ferma.... El rostre marcat per solcs profunds, tota una vida, 'i la que tinc per davant', diu. 'Jo només estimo els qui m'estimen'... Honest.

Vam coincidir al llarg recorregut de banderes de roba estesa i somnis de futur proper. I vam alçar la veu, delerosos de ser cada dia més nosaltres mateixos... Perquè nosaltres 'no podrem ser si no som lliures'. Espriu, més present que mai.

Avui fa memòria, el meu amic... Ha estat un vespre especialment emotiu. El meu amic, català fervent, tenaç, acarona suaument l'arma senzilla de cordes vellutades, i punteja uns acords que es multipliquen entre els seus dits...Dels llavis masegats, del cor eixatat, emergeixen els versos, el vell (i bell) poema, la cançó que va composar en temps de 'silenci antic i molt llarg'... Una cançó carregada de futur, curulla de llibertat, que  comparteixo amb vosaltres:


FAREM DE LES NOSTRES IDEES, REALITAT

Nosaltres creiem en la força unida
d'un poble que vol trencar
amb una història de silenci i por
de quaranta anys 
d'opressió i explotació.

Farem de les nostres idees realitat.
Llibertat, llibertat, llibertat... 
Farem de les nostres idees realitat.
Llibertat, llibertat, llibertat.

 

 Podem i hem de sortir al carrer. ...

Podem i hem d'alçar la veu...

 

... Ens ho diu el cap i el cor... Compromís...  Hem de dir 'qui som... i que tothom ho escolti'... Les nostres idees... realitat.