Sentimental mood

Avui fa un any sèiem en una terrassa, un capvespre per a nosaltres... Més que paraules... Quantes emocions, trobades, complicitats...

Llegeixo un poema que vaig escriure aleshores i que defineix molt bé algunes nits en què vaig notar, i molt, la teva absència... No és enyor, o potser sí, d'uns mesos viscuts intensament...

Llegeixo, amb cura, perquè la nit em fa present el teu somriure. I diu així:

"Curiós que no hi siguis...
Curiós el silenci que em dediques,
els dies d'absència... Oblit?
Escolto 'In a sentimental mood' i penso
en tot el que ens hem dit
en totes les emocions que m'ha fet sentir
la teva particular manera
de dedicar-me els dies...
Un s'hi acostuma a tenir-te a prop,
a veure't aparèixer, de cop i volta...

Curiós no sentir-te,
adonar-me que cap dia és com ahir o com avui,
que ni tan sols els sentiments són infinits...
Ara que m'havia avesat a la teva companyia...
Difícil les coincidències...
Difícil ser present en tots els moments del dia...
La teva vida és teva com la meva... 

Reconec que et trobo a faltar... Una mica...
Que no sembli que et reclamo...
Quina sort que algú et dediqui un espaiet,
que algú t'agraeixi certs dies, certes nits...

Avui, molt especialment, t'enyoro... Una mica...
Què vols, les nits són enyoradisses, de mena.
'Qui sap on ets, qui sap on pares'...
 Potser dorms...
 I a mi que m'agrada imaginar-te...

Segueixo els acords que dibuixen el teu somriure
de bat a bat...
Escriure aquests mots, a l'atzar
em fa més portàtil la teva absència..."

Ellington, Coltrane... El suau vaivé del jazz que més m'agrada...