Frec a frec

Em venia molt de gust retrobar-me amb els racons d'un dels meus barris preferits de la ciutat que em va acollir fa uns quants anys i que, a voltes, trobo a faltar... Avui, la tarda em convida a deixar-me anar i envoltar-me de cinema en una de les sales que visito molt de tant en tant... Foscor... Inici... Els acords d'Ordinaire de Robert Charlebois, preludi del darrer film de Louise Archambaul, Gabrielle... 

 Descobriment, senzillesa, sensibilitat... Un sacseig a les emocions i als prejudicis d'un entorn que malda per aturar la llibertat i l'amor d'una dona valenta...'Si je chante c'est pour qu'on m'entende... Quand je crie c'est pour me défendre'... Frapant... Recomanable...


Surto a la llum esmorteïda del capvespre... Trànsit de temps, de persones. Quin gust perdre'm, encabir-me entre la multitud, miscel·lània de procedències, veus, rostres, olors... Penso en els anys que vaig estimar, asseguda a la plaça d'aquest rellotge...Vinyoli... 'I la foscor s'il·luminà de sobte perquè érem dos a contradir la nit'... A cau d'orella, tu i jo, frec a frec, inventant els primers minuts del dia, recitant els darrers mots de matinada...


Charlie Haden... Contrabaix, comiat... Keith Jarrett... Piano, complicitat...