Paraules de nit

Aquest vespre mentre caminava pel verd del paisatge que més m'agrada, he conegut algú, a l'atzar. Hem enfilat una conversa. 'Acostumo a venir aquí perquè m'agrada aquest paisatge'. Duia una càmera petita a les mans i un somriure 'net i clar'. M'ha agradat la veu, l'esguard, les mans delicades... Ha fet unes quantes fotos, ens hem dit adéu, ha pujat al cotxe i s'ha allunyat, horitzó enllà, emportant-se els darrers minuts del dia...

Trobades a l'atzar... Aquests dies, unes quantes... Hi penso mentre la lluna fa el ple... Gustós el moment i el lloc... Plaer, escriure aquest mots... Ara feia deies que no ho feia, abassegada pel dia a dia que pren les hores i aboca molts interrogants... Sortosament avui assaboreixo aquest present en què la vida apareix i deixa traça...

És ben meu el moment i el record. D'aquells que ve de gust compartir. Perquè mentre caminàvem junts, he recordat un fragment d'un poema d'Andrés Trapiello, meravellós:

"La tarde va poniendo suavemente

a las cosas su sombra

y es tan pequeño el mundo

que cabe bajo el brazo, como un cuadro.

Pero... es más que un cuadro,

como más que palabras

son todas las palabras importantes".

Importants, dolces, paraules de nit amb la veu inconfusible de Carlos Galilea, la millor bossa... Cuando los elefantes sueñan con la música...