For the road

Llarg viatge aquests dies... No pas exterior. Viatge a la carretera dels moments més intensos, que no necessàriament han estat els més plaents. Viatge de pèrdues, de descobertes, de decisions arriscades, on m'ha calgut alguna que altra empenta...  

El millor dels viatges són 'los altos en el camino'. Avui en faig un amb un  gran amic, company de molts itineraris. Sopem, a la terrassa de casa. Tens la copa buida, diu, li acosto, poquet que s'escalfa, te'l beuràs igualment, sí, però amb calma. I així ho fem, amb calma, parlar del món, de nosaltres, ell sol, jo també, solitud, de vegades hi penso, diu, i t'ho miris com t'ho miris no és una tria, és una circumstància... Em mira, conec aquesta mirada i què vindrà després. T'has tornat a sentir sola. I tu? Un munt, noia, però només de tant en tant. Fas el cor fort, agafes alè i continues el viatge...  Tan senzill com això. Somriu. No t'he convençut. No. Però t'he fet somriure. Au va, acosta'm la copa...

Viatgem per aquesta nit, quarts d'alguna hora, les copes buides... I el cor? Té raó. Quan estimem, vinculem massa. I perdem perspectiva. M'explica i li explico... Després d'un munt d'anys de retrobar-nos a la cruïlla, ens fem el mateix propòsit. La propera vegada que veiem l'amor a tocar ens aturarem,diu.Que el temps per agafar alè sigui més i de qualitat. Per definir millor la resposta. Somriu. No t'he convençut. Me'l miro... Agafo alè... Temps de qualitat? El llarg viatge....

Two for the road'... Metheny & Haden... Bons propòsits...