La dona que ens apassiona

Llegia dilluns un article de Magí Camps, Una lingüista aplicada, article que recomano i que ens ha emocionat a bona part de les persones que hem tingut el privilegi de gaudir, i aquest és el verb crec, gaudir dels mots i la saviesa de la doctora Teresa Cabré. Avui fa quatre anys que vaig escriure la meva primera entrada a Dolldemots,  Definicions i passions, un tribut amarat de complicitat i agraïment a la Teresa per tots aquests anys de mestratge.

Claredat. Fer accessible la ciència. Terminologia en català. En tots els àmbits possibles. I més. Molt més. Sempre ha obert un munt de focs, projectes, el cap que va lluny, que abasta coneixements, que crea relacions apassionades en totes direccions. Transmissió, docència innata, el futur tangible en la mirada.

Ha brillat i continua brillant amb una  intensitat que no se l'acaba, perquè estima la seva feina fins al límit, veu possibles els impossibles, valora, exigeix, es pot fer, s'ha de fer, ho veus, et felicito, t'equivoques i l'odies i l'admires i tants i tants sentiments...

No us la perdeu perquè en el decurs d'aquests mesos la compartirem en aquestes xerrades que proposen deixebles, amics, amigues, col·legues... Tot un homenatge. Que encara queda molt per dir, encara queda molt per aprendre.

Mentre esperem amb candeletes l'enregistrament de la primera xerrada, una picada d'ullet còmplice per a les meves filòlogues preferides...

Un plaer Teresa. Ens veiem a l'IEC, aquest indret compartit que sentim molt nostre. Per a tu,  per a totes nosaltres, la veu, magnífica, d'una altra dona que ens apassiona, Edna Sey... Celebrate it... Molt especialment...