A batzegades

Enfilo la matinada d'aquesta tardor que anuncia hivern. Abans de plegar veles, comparteixo amb vosaltres un poema d'horabaixa. I diu així:

  

Com muden els dies
en tan poc temps. 
Després de tants afers
aquest matí viatjo
sense esma.

Il·lustració: Liliana Fortuny

Acceptar que no vingui de gust
encarar la rutina
d'un tren sense compromís.
Foragitar el costum ingrat
de trobar les causes de tot...


Si al capdavall demà
tot serà perspectiva, 
tot tornarà a recer
i les hores incertes
s'esvairan en l'ocre del boscam.

De la finestra estant, 
acullo el silenci 
d'un paisatge transfigurat,
en aquesta "cambra
on passejo els meus dubtes".




D’esquitllada, 
un munt de mots esborren
el caràcter que fa rumiar.
Escriure... Encara que sigui
a batzegades...

Tuck and Patti...  Love Warriors...