Total de visualitzacions de pàgina:

15 d’abril del 2016

A mitges...

Tren de tornada. Onades de vent acaronant la userda... Un munt de camps de blat verdíssims... La Plana estesa davant meu... Serè l'horitzó, 'només uns quants niguls' que deia Carme Riera a Te deix amor la mar com a penyora. Riera.. Roig... Rodoreda... Ben presents aquests dies, dones estimades, en la lectura, en l'aventura.

Viatge a miques... A mitges? He baixat per inèrcia a l'estació 'd'habitude'... I me n'adono que avui tocava continuar fins al Bisaura... El tren s'allunya... El proper? Temps d'espera. No era això "la liebre en el erial"? Decideixo allargassar la tarda a la terrassa de l'estació i de pas asserenar el cor en primavera, el darrer vespre enlairat, mirant de pair aquests darrers dies desbocats...

Uns quants missatges... 'Deus haver patit molt' em dius a propòsit de Tardorenc. No pas. Aquest és el secret de l'escriptura, que té el seu propi alè quan els mots d'una nit deixen de ser propis...

Compartim?


Enjogassats

Cercles al voltant del teu coll
la llengua que dibuixa els teus mots,
la langue de l'amour,
'cada racó del teu cos
llegit en Braille',
el Morse dels sentits,
el tacte dels teus dits
damunt la pell nua,
llegint les teves reaccions
sentint les teves emocions...

'M'has inspirat', 'Mai havia fet cosa semblant'... A mitges, recordes? La teva veu, la meva, paraules de nit. Perquè els silencis siguin més portàtils...

Ocean dream... Paul Winter... Molt especialment...

https://www.youtube.com/watch?v=iIiONohjfUo






2 comentaris:

  1. Frases belles que evoquen imatges no menys belles i que enlairen les belles sensacions que inspiren.

    ResponElimina