Imprevist

He sortit de casa decidida, empesa per un sentiment estrany. Mentre caminava brollaven els mots teixint el fil del poema. Aquest és el gran privilegi de la solitud, quan parles amb els teus versos:

Pensaments, passes curtes,
feixes verdes nord enllà...
Sentiments, segur que hi arribes...
Castell coronat, solei a la Cugulera,
els Munts a tocar...
Tres acords:
la fressa del riu sinuós,
l'agombolat refilar entre branques,
les campanes de quarts alats...
Un munt de dubtes:
el teu esguard que m'inventa,
els meus mots jugant amb desig,
enfilar-nos al rocam
esgarrapant el cim.

De tornada, escric i abraço l'imprevist, aquest degoteig constant de la sorpresa. I de la meva terrassa estant, retrobada, sento l'aire que es refreda amb el vaivé del capvespre...

Més enfora que mai... Ja t'ho diré... Si véns...