Comes the sun

Tot just incipient... L’amor té tants vessants... Mesos, versos, intimitat, predisposició... Entendrir el cor i el seny...  Temps compartit, sentiments... Festeig. Ve de gust.

Magnífica. La teva amistat, el teu amor tranquil, enjogassat. Necessària reflexió. Quan citem Martín Gaite no és debades. És que creus que sense buscar, trobes. Quan fem servir termes com ‘serendipity’ és perquè la vida ens n’ha donat uns quants... Quan pensem que ‘el temps és el Leteu’ o proclamem un ‘present rigorós’, va de bo...

És bo felicitar, com ho han fet altres amb qui he compartit un munt d’emocions... Gràcies mariner, ets un sol. Felicitar, no pas acomiadar-se amb un ‘Au va, home va’. Despit? Erm. Gràcies dolcets, ninos, guapets... I a tu que rebutjaves aquests epítets... Entranyables simfonies, harleys on no hi vaig pujar mai, que bé els amics, les músiques...  Quin privilegi  aquests ‘plaers de ma vida’. M’heu inspirat tant...

Pendent una trobada de cafè i ‘cotis’ amb dones com vosaltres, amb vosaltres homes que sabeu acceptar el temps dedicat... Sembla un comiat... No pas. Només que al cap dels anys també ve de gust provar, fer un pas, un viatge diferent...

Compromís. Ho saps. Somrius, tecleges, també seduïes, amb més a menys intensitat, amb més o menys encert. Descobrir fins a quin punt la sinceritat, el respecte, la generositat i l’empatia són els fils subtils que uneixen malgrat els entrebancs...

Toca repòs. El teu, inevitable. Prou important com per menar-te a la reflexió més sincera del passat, del present, del que t’amoïna, del que et cal resoldre. Dubtaves que hi seria al teu costat? Agosarar-nos, recordes? Amb bon humor, cortines incloses...

Un clàssic excepcional... Here Comes the Sun... Molt especialment...