Total de visualitzacions de pàgina:

23 de juny del 2016

Pentagrames

Roda té flaire de música... Vols que seiem a la terrassa? Un te... Un tallat... Afinem l'instrument, campanes repicant, encetem conversa...

No hi ha música al teu somriure però els ulls són com guspires. Deixar enrere l'estrany que et trasbalsa, ganes de volar, d'escriure, jo ho vaig fer, aquella llibreta amarada de por, d'incertesa, de futur, un munt de fulls que mai més no he tornat a llegir...

Albirem, de la terrassa estant, una parella asseguda al banc llarg de la plaça... Ella acarorant-li l'espatlla, ell ajagut, el cap recolzat al pit que l'acull... Que poc que en sabem de la vida dels altres, de la intimitat, del portes endins d'una parella... Com un  'fi serrellet de neu que ara neix i ara fina', t'enamores i quan te n'adones o sense adonar-te'n, s'han acabat les notes.

 'Ara que tot és indici', vaig escriure fa un munt d'anys. Ara que tot és inici, penso. El teu desig d'allunyar l'home que t'empresona. El meu desig d'apropar-me a un home que m'estima... En estadis ben diferents, certament, però prenent decisions, dibuixant pentagrames de melodies noves, excepcionals...

 'Encertes els mots, el que sento', dius. És la condició humana, penso. Ens passen les mateixes coses. Però les vivim com si fossin només nostres...

Enya... Shepherd Moons...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada