No sé si immortal però sí que va ser un acte d'amor: sorprendre el meu amic i sorprendre'm a mi mateixa amb dues entrades de vespre romàntic i apassionat... Miralls... Detalls... Mentre pujàvem les escales el desig omplia de notes cada pensament... El que som... Allò que hem viscut.. A qui hem estimat... 'Hi ha una òpera escrita per a cadascú de nosaltres'...
Vam seure, enlairats, mentre escoltàvem el preludi de notes sense melodia, l'afinació dels instruments... I tot d'un plegat, aplaudiments, director, pauta... Inici... Sublim... Ets tan a prop de les veus, dels violoncels, dels clarinets... Una orquestra de sentiments...
Detalls? Entreacte... Una copa de vi blanc tot admirant el paisatge de llums, la ferradura dauradament porpra, la delicada pintura d'una volta lluent... Quan els llums van declinar obrint el tercer acte, les veus melodioses embolcallaren tots els silencis possibles...
De com es pot viure l'amor només ho sap qui ha estat enamorat. De com es pot viure un amor no correspost només ho sap qui l'ha patit. Werther n'és un clar exemple...
L'itinerari passional té dues cares. La cara més amable és la poesia de versos que no oblides, les passes que segueixes amb ulls clucs, l'embriaguesa amb què envoltes aquesta passió que sembla infinita... La cara més punyent és el dubte, la incertesa, l'absència de mots, de presències.
'Sur mon front je sens tes caresses'... Piotr Beczala... Pourquoi me reveiller...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada