Festeig

‘Mira que t’agrada la música’. ‘Inseparables’... A cinc minuts de veure’t , de trobar-nos com dos adolescents, després de tot aquest temps acotat entre la disponibilitat i la distància... Escriptura necessària. Tants dies desitjant aquesta trobada, tantes ganes de tu...

Com m'agraden els teus ulls quan retroben els meus. Ben abraçats. Ben a prop l'un de l'altre, tot concentrat en poc menys de mig dia... Desitjant que sigui la millor tarda, el millor capvespre, el millor sopar, la millor complicitat, la millor tendresa... Encara que siguis la mateixa persona d'ahir i de demà, que et llevis real, pensis real, actuïs real, vesteixis real...

Si no fos per aquestes 'píndoles d'intensitat' tot seria rutina, el 'costum pres de fer una cosa d’una certa manera'. La teva, la meva. Ben espaiades... Màgics... Aquests parèntesis de sorpresa i caminades, de cossos relaxats, de ni mil·límetres, aquest assamblatge com un tetris, que deies, les teves 'besades' que em desperten, el suc de taronja, l'entrepà fet 'amb carinyo', el darrer adéu a l'entrada de metro...

Tenir cura l'un de l'altre. Estar atents l'un de l'altre. Estar pendent l'un de l'altre. Fent camí l'un amb l'altre. Pell salada? Metàfora.. Petons glaçats? Metàfora...  Tastar coses noves? Metàfora. Tot just a les beceroles, tu i jo...  Festeig, que en deien abans... Moments regalats.

Que albirem el proper 'Brief encounter' de maneres molt diferents: 'només queden vint-i-quatre dies per'...  ' Encara queden vint-i-quatre dies per'... Que t'acomiadava al metro i pensava: quina boira més grisa... Que amb un altre cafè i una conversa amb la meva companya d'esmorzar preferida t'he foragitat, sense adonar-me'n... Una mica...

Sol d'hivern. Depuntant. De la teva finestra a la meva. Que tinguis un dia, dos, tres, tots els dies magnífics que et mereixes...

'Y verás que tu puedes volar'... Mago de Oz... Hoy toca ser feliz...