Total de visualitzacions de pàgina:

26 de febrer del 2017

Llum tènue

Aquesta tarda he revisitat un altre Arcand, Le déclin de l'empire américain... Recordo que em van commoure els diàlegs, aquells personatges que parlaven de sexe i història, amics, intensos... Diàlegs excepcionals, versemblants, actuals, actualíssims.

Mentre me la mirava, ben abraçada al meu convidat d'aquest cap de setmana, m'he adonat que feia un munt de temps que no vivia una seqüència semblant. En algun moment de la tarda he tingut el cap i el cor del meu convidat ben a prop mentre dormia.

Un plaer. L'home que camina en silenci al costat teu. Que admira el perfil de les serres, plans enllà, davant un castell coronat. L'home amb qui t'extravies... No totes les traces són tan clarament visibles. Els moment, tangibles. Intimitats. Aquests dits dibuixant, sensibles... Aquesta llum tènue il·luminant perfils...

Un plaer compartir una part del teu tot, sentir algú que ronda pel teu espai, que tasta la teva cuina, el teu cos... Que transita lliurement per cada racó, cada alè que ofereixes, que en són molts, moltíssims.

Un plaer infinit poder, cap al tard, acomiadar algú amb aquesta serenitat de l'ha estat molt bé, he estat molt a gust. Saber dir adéu. Saber-se desprendre'n.

Els anys no passen debades. La solitud forma part del dia a dia. Per molta intensitat que sentis, per molta tendresa que rebis, cadascú té el seu propi futur immediat...

Seydu... The Well....







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada