Sempre has estat un bon interlocutor. He hagut
de fer mà a les estones que vam compartir als trens de matinada, quan frisàvem
per trobar les nostres icones de bon dia. Et vas definir molt bé. Vas ser clar.
I vas demanar-me unes quantes vegades quin havia estat el meu desig quan a la Fontana di
Trevi vaig tancar els ulls i tirar una moneda a l'aigua. Recordes la resposta?
Dormir... Aquesta era la intenció...
Vols creure que pujava
el carrer Tarragona esperitada?
De cop i volta he pensat...
Però per què vas tan de pressa?
Amb un mar i un cel tan blaus
amb aquesta mirada Gandolfini
amb aquesta oloreta teva impregnada
a la meva roba.. Com diria l'anunci
'para hombres que dejan huella'...
Prenem decisions. Constantment. I dubtem. Constantment. Hi haurà gent que no tant però en qüestió de relacions humanes, no és tan fàcil decidir què cal fer i què no, que convé i què no, què trobaràs a faltar i què no. Mecànica masculina, bona anàlisi, vas dir, em faràs avergonyir de la meva condició masculina...
No sé si hi ha algú esperant-nos en algun lloc però si que hi ha gent que ens evoca, que ens invoca, que ens escolta, que sent el nostre greu, la nostra tristesa, el nostre desencís. Ara haig de marxar, vas dir. Però podem continuar parlant si et ve de gust...
'Every man has a place in his heart'... Earth, Wind and Fire... Fantasy...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada