Mimètic...

Interessant conversa. Ahir ens vam desbocar... I avui? Desfaig l'encís. No hi haurà més (re)trobades. 'Ho entenc perfectament, la veritat', dius. 'No sé que vull. Però si no busco... No ho sabré mai'. Saber què? 'Quan ho trobi ho sabré'...Trobar què? 'Almenys un dels dos té seny', dius. 'De tota manera hauria estat bé'...  Deixar-nos anar? Desitjar-nos? The futur is now? 

La veritat. El que ens passa a tu i a mi ja ho he viscut. Coincideixes, comences a conèixer-te, parles de temes importants, et trobes a gust, ets diferent, intel·ligent, intensa, ets genial, m'encantes... t'esveres, m'esveres a mi, capgires la relació, n'extreus els sentiments, fas volar, imaginar... I au, a veure qui la fa o la diu més grossa. Tens un altre nom, un altre cos, una altra veu... Però produeixes els mateixos efectes...

Llegia l'altre dia un article molt interessant de Jorge Wagensberg, L'extraordinari cas del pop mimètic, publicat a la revista Mètode. 'La il·lusió de tot ésser viu, diu Wagensberg, és continuar viu'. 'Com pot un cervell en principi tan elemental analitzar cada situació per separat i decidir quina és l'estafa idònia en cada cas'?... Il·lusionistes emocionals... Pops mimètics... Genis de l'engany...

'The song that summer sings'... Elvis Costello... She