Barbacoa

Xai, llonganisseta, allioli... Xistorra? Homeee, una barbacoa no és barbacoa sense xistorra. I té raó. Aquesta sí que és una bona sorpresa, aniversari, nit d’estiu, temperatura prou suau, a muntanya... Un privilegi.

Tu deixa’t sorprendre i això faig, sorprendre’m... Fa molt de temps que em sento orgullosa de la meva família. Me’ls estimo. C’est ça. C’est tout. C’est comme ça.  Celebrem els meu cinquanta. Cinquanta. Poca broma. Encara no han caigut... Però no puc aturar-los...

Cassoles curulles de tall, un dia haurem de fer un monument a aquest cunyat generós que domina com pocs el foc i la cuina de muntanya. Tribute... Sí, molt monument, però sovint s’ha de menjar el tall fred... Suplents no sembla que n’hi hagi...

S’acaba el tall i se sent la tropa dels pastissos, ei que l’espelma s’ha apagat, moltes felicitaaaaats... A casa acostumem a fer les celebracions d’aniversaris de vegades un quants dies abans de l’esdeveniment... Suposo que per començar a pair l’edat... Bufa, bufa... Cinquantanyera, estàs estupenda, mare si sembla que en facis quaranta-vuit.... I rius i penses que el xassís és el xassís...

Els adolescents amb algun mòbil close to glass, no fos cas que s’escolessin els missatges de l’exterior per l’infinit sideral.. Parlen, en directe, oh sí, ja en saben i ho fan defensant generació. Es rebel·len perquè quan compartim conversa sobre la bona música se senten exclosos...

Segur que hi ha bones músiques, comento, però no ens vulgueu vendre la moto, les lletres, la involució que el reggaeton ha suposat per als models socials. No havíem deixat enrere tants valors ofensius i masclistes? Si sapiguessis les lletres dels Beatles, tieta... I Disney? Què me’n dius de Disney...

Compto unes quantes estrelles, moltes, la lluna minvant, com un mirall, i aquest rostre encisat que és el meu...

What is the purpose of my life... If it doesn't ever do...With learning to let it go

Jack Johnson... Go on...