El pont del teu món...

Escric pinzellades. A 28 graus. Que no és qualsevol cosa. Poc dormir i massa intensitat. El cos és savi. Però m'enduc un Cyrano meravellós amb tapetes i conversa entranyable, un itinerari assolellat i fred vora el mar, i un horitzó proper compartit.

Gran Cyrano, magnífic Lluís Homar omplint l'escenari d'esgrima, la lluita per un amor no correspost, la bellesa interior d'uns versos que tornaré a llegir. Quan l'amor trasbalsa pren una dimensió universal... La sinceritat i generositat d'en Cyrano, la grandesa d'Homar eclipsant, inevitable, la correcta actuació de la resta dels actors. Emocions... De nit i matinada...


Quin detall, dur-me a la parada del primer tren.  Afortunada. Nocturn, camí de la Plana, el dia que es lleva assolellat, excursió a mar, renovant tramuntana a les onades, a la cruïlla on agafes aire, fas panoràmica i decideixes que hi ha altres camins...

Abraçada a la roca, enfilant els Carcaixells... I amunt que ja s'albira el Montclar.  Mentre hi hagi pont, rai, via de cordes, ben amunt, allà on puguis admirar del Canigó a les illes Formigues.






Un any intens. De moltes portes, de molts calfreds, de camins i dreceres, de persones i personatges... I encara queda molt d'hivern. Enfebrada, ahir. Baldada. No pas pel fred, ni la insolació, ni les hores esgarrapades a una matinada de desig. O potser sí.


Pinzellades. Que en podria destriar un moment meu, teu: el suc de taronja a la Laie, el meu esguard seguint la teva ubicació compartida, apropant-te.


Travessant el pont del teu món al meu...

It's too late... Carol King... Sublim...