Lluna plena aquest cap d'any i ganes d'alguna cosa més que moments. Avui en parlava amb un amiga. Tornàvem de nit, després d'una jornada innocent. Capvespre de mar, dos suïssos curulls de xocolata i nata i una bona repassada als homes infidels, una espècie a l'alça.
Sants, o això els deu semblar, innocents, les dones que reclamen una relació de confiança. Haurem d'apel.lar a la transitorietat. O a alguna llebre despistada que t'enamori si és que encara podem conjugar l'amor.
Mentre enfilàvem l'eix, la meva amiga i jo mudes, cadascuna amb el seu capteniment, jo rumiant el munt de quilòmetres que he arribat a fer per algun d'aquests homes infidels que m'han enamorat.
No és naturalesa, la infidelitat. És desídia, mandra, voler-ho tot o no voler dir que sí i prou.Viatges d'amor no correspost, aquesta teranyina difusa malmesa cada vegada que un home parla més del compte.
Somriu la meva amiga, la Plana davant nostre, ben nostra, demà excursió, bona nit i tapa't, i aquest tornar a caseta, obrir el whats i ja el tens, uns quants missatges, o hauria de dir ja els tens?
No és naturalesa, la infidelitat. És desídia, mandra, voler-ho tot o no voler dir que sí i prou.Viatges d'amor no correspost, aquesta teranyina difusa malmesa cada vegada que un home parla més del compte.
Somriu la meva amiga, la Plana davant nostre, ben nostra, demà excursió, bona nit i tapa't, i aquest tornar a caseta, obrir el whats i ja el tens, uns quants missatges, o hauria de dir ja els tens?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada