Faig balanç per Nadal. Ja saps que m’encanta. Hem canviat gaire tu i jo respecte l’any passat? Ara fa un any ens reconciliàvem després d’una setmana sense dir-nos res.
‘Quina sort que tinc de que el teu comiat no hagi estat definitiu, però sis plau, això és una muntanya russa i jo tinc una edat, no pot ser bo per al cor’
... Ai el cor... Ai aquesta muntanya russa, en construcció permanent.
‘Sàpigues que la teva absència m’ha afectat’. M'ho he passat malament també jo. Ni per un moment pensis que he passat de tot'...
... Podríem passar l'un de l'altre? Voldríem?...
‘En qualsevol cas les coses han... haurien...de ser senzilles, si no, no valen la pena. Ha de ser gratificador i no un esforç, ha de ser un incentiu i no dolorós, ha de ser fàcil poder relacionar-nos. No vull fer-te mal, però tampoc em vull entristir llegint com em dius adéu’.
Dir-te adéu? Un amic meu diu que ‘està molt bé viure als núvols però que tard o d’hora hem d’aterrar per reparar els danys’.
‘Estic aquí i quan tu vulguis, sempre que em sigui possible ens trobarem al camí, però si consideres que no sóc el que cerques, és millor deixar-ho aquí i ara’.
Avui precisament he rebut aquest missatge: ‘Ámate tanto que no necesites convencer a nadie para quedarse’.
Et faré un regal de Nadal. Una seqüència d’un film que m’encanta, Begin Again, quan Mark Ruffalo evoca moments irrepetibles, aquests moments que captem com petites perles... És llàstima com a mesura que ens anem fent grans, cada vegades és més llarg el fil que les uneix.
Una perla per a tu, el meu regal, perquè en gaudeixis sol, amb els amics o amb bona companyia...
Sinatra... Wonder... Wilson... Begin Again...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada