Un número erroni, suficient com per girar el dia com una mitja i pintar-lo amb un nou paisatge. El teu. Una de les moltes coses que m'agraden de tu. Que no et sorprèn, o et sorprèn cada vegada menys això nostre. Festeig. Tal com raja.
I vols compartir-lo amb qui sap apreciar-lo. Amb qui se n'alegra, amb qui continuaràs l'amistat, la de debò, aquest vincle que és i ha de ser en el planeta realitat.
La de coses diferents que acabem de saber al llarg del dia. I què en fem? Aprendre. En un instant passem d'un sopar d'aniversari a la propera excursió. Dels llençols vora mar al fred d'hivern vora muntanyes.
El Congost estret sempre em fa pensar. De vegades l'entorn s'estreny... Però tard o d'hora la plana desvetlla el futur de cada instant.
Clarianes. Sol de mitja tarda. El mateix que il·luminava el teu mar, la teva onada, el teu alenar...
Chaka Khan... Will you love me
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada