Total de visualitzacions de pàgina:

18 de març del 2018

Les de debò...

Portes. Potser no era una qüestió de tancar-les. Només de fer fora els malentesos o tot allò pel qual no vam lluitar. Què n'ha quedat? Vosaltres en estat pur. I l'amistat, que això del vincle no era tan fàcil com semblava. Tres paràgrafs per dir-vos que heu estat importants i que continuem els mots i les abraçades. Pel que vam compartir. Pel que mantindrem...

Et vaig deixar entrar... I vas estar a punt d'instal·lar-te al meu món particular. Ara somrius, com et passes Teresa, la veritat costa de pair. T'agrada la foto. Sembla bona persona, dius. Dona enamorada? I tant. I una mica rovellada. Difícil això de la parella estable. Però si estimes... Potser et sap greu, potser m'ho sembla, no era el teu moment... Continues sense estar preparat? Com si fos una cursa... Aquesta és de les bones. Uns quants quilòmetres d'amor i compromís. Està per veure... M'ho creuré. Que ets capaç de tornar a estimar.

Segona porta... Els ulls que et miraven amb un blau intens de rerefons... Necessària la teva passió, l'art, el sentit de l'humor, la saviesa, trobar-nos, el directe. Els teus mots tan ben escrits... tan sentits... Aquests mesos de silenci, tornar-te a veure. Reconduir la relació, perquè en realitat sí que ens vam sovintejar prou com perquè aquests dies reclamem un espai propi. Si les abraçades no poden ser com eren, les reinventarem... Hi ha somriures compartits que romanen al cor del record 'com els dona la gana', al nostre planeta particular...

La tercera porta és oberta de bat a bat. Oberta a la poesia, la passió, el senglar que portes dins d'aquest caparró a voltes fràgil i confús, d'aquest cor prou profund com per acollir cadascuna de les dones que hem format part dels teus perquès. Prenc i manllevo els teus mots i els encaixo on se senten més còmodes. En els fons aquests dolls, alguns, són més vostres que meus...

I aquest és el recorregut, les portes que no puc tancar perquè fluir amb qui has compartit no es pot bandejar. No vull desaparèixer ni que us esvaïu en un passat remot. Passat immediat, present rigorós, futur de rutes, sorpreses, emocions brollant des d'altituds que fan vertigen... I molts actes d'amor...

I les amistats? Les de debò? Si estimes...

Feeling good... Nina Simone... Per a tu, molt especialment...










3 comentaris:

  1. Et llegeixo i no sé si va del que crec, del que vaig observar, o fins i tot ni tant sols potser no hi tinc res a veure i no em pertoca. Tant se val, m'agafo el feeling good de la Nina Simone com a punt de connexió, com l'inici de quelcom molt subtil i que desitjo...rellegeixo els teus mots i em ve al pensament la cançó de Rozalen "comiéndote a besos", allò que realment ens mou a les persones a estimar tot i la por a vincular-nos.

    https://www.youtube.com/watch?v=-O6WGdkOFOU&list=RDEMkvB6CDBuN1tf6CA0JIpr2A&index=1

    Per a finalment viure i perseguir la felicitat. Una altra cançó que em mou, que dibuixa els meus desitjos i el meu somriure.

    https://www.youtube.com/watch?v=iqHb7Wan98E&list=RDEMkvB6CDBuN1tf6CA0JIpr2A&index=6

    Està clar que avui Rozalen em toca fibres...permet-me fer-te aquest petit regal, amb tot el carinyo que em desperta haver-te conegut una mica més...papallones a l'estómac i ganes de tornar a coincidir.
    Montse

    ResponElimina
  2. Llegint-te no sé si em pertoca, si hi tinc alguna cosa a veure, si toca que hi fiqui els nassos, em sento tafanera i lladre d'una sensació on ningú m'hi demana opinió. No sé ni si tant sols el que llegeixo és el que crec, el que vaig observar i per prudència no vaig expressar, per allò de no voler interpretar el que no és meu.
    Tant mateix, tampoc sé si va per mi, m'agafo com a guinyada d'ull el Feeling Good de la gran Nina Simone, una de les millors veus per a mi, el ritme a la sang...ànima en la pell.
    Avui vull compartir allò que se m'ha despertat llegint-te, recordant la connexió que vaig sentir en veure't ballar, en adonar-me de com sento la música i expresso els sentiments des del cos. M'ha vingut al pensament la cançó de Rozalén "Comiéndote a besos", em reflexa la por a vincular-me i el desig de sentir boicotejat, disfressat de prudència...

    https://www.youtube.com/watch?v=-O6WGdkOFOU&list=RDEMkvB6CDBuN1tf6CA0JIpr2A&index=1

    Permet-me regalar-te aquesta cançó amb la que transito les portes obertes de bat a bat del vincle amb la vida i amb mi mateixa, està clar que avui Rozalén em toca les fibres, Rozalén amb Estopa "Vivir"

    https://www.youtube.com/watch?v=iqHb7Wan98E&list=RDEMkvB6CDBuN1tf6CA0JIpr2A&index=6

    Gràcies per l'estoneta compartida, amb ganes de més...

    Montse

    ResponElimina
  3. Moltíssimes gràcies guapa per aquests regals... I pel que em dius. Feeling good, directe a aquesta energia que tens. Què bé conèixer-nos. Una abraçada amb molts sentits

    ResponElimina