Mattina...

Entre revolts l'hàlit d'una lluna minvant, de tornada a casa... És curiós com ens deixem anar, com deixem que les paraules i els acords ens sedueixin... Plaer, tarda regalada d'un diumenge de pluges i clarianes.

Ballar junts, gospel intermitent, gaudint de cada gest, cada compàs... El més gustós de la nostra amistat és que ens podem dir les coses pel seu nom. De vegades estires fils i  i els portes al límit. És huma. Però tot té conseqüències. I més quan vincules.

Dubtes, un munt. Mentre conduïa, quan vaig arribar a casa amarada de tu. I llavors un munt d'interrogants. Ja vindran les respostes, vaig pensar. Agrair la tendresa intuïda. Entendre els silenci. Acollir la nit serena.

Vaig escriure a raig fent de les pors certeses. Calia una conversa. I més que en vindran. Els impulsos són impulsos però no perdem l'amistat el millor regal per a tu i per a mi. D'apassionada a apassionat.

Trascendir, poder parlar sense embuts. No és que em signifiqui, és que vull que preservem el millor que tenim, que fem la reflexió necessària del que hem viscut aquests mesos, cadascú la seva.

Present. Hi posarem melodia. A aquest matí que es desvetlla amb blaus i verds perfilant el congost. La millor banda sonora, el regal d'una amiga generosa per a aquest nou dia. Comparteixo...

Mattina... Ludovico Einaudi... Molt especialment...