Nau estelar

Quedem per dinar. El meu amic emocionat. M'explica novetats. Enamorat? Història de pel·li. Plovia a bots i barrals, m'explica, tarda de calamarsa, però hi va poder més l'impuls. Em calien respostes, diu el meu amic. I ja em veus enfilant l'eix i au, cap a Roda, travessar el pont principal i davant del teatre Eliseu, la meva nina amb aquell somriure que m'encanta. Estava frisant, nerviós, al cotxe tot l'escampall de portàtil, papers i altres patracols que vaig apartar del seient perquè ella hi pogués seure. 'Du calme', em va dir, un petó als llavis i un sospir. I saps, Teresa, amb una mirada en vaig tenir prou'. Tenia un munt de preguntes que es van esvair... Potser és que la nit abans ja ens ho havíem dit tot. Omplo la copa del meu amic i la meva. Brindem, noi. Finalment has trobat, com ho vas dir?, la dona total. Ara a cuidar-la. No és que en dubti, del meu amic  però després del que ha viscut aquests mesos...  I tu no havies d'estar sol un temps? Li pregunto. No havies de fer el teu procés? El meu amic somriu. This is love, respon...

Sortim del restaurant i ens acomiadem. Enveja sana? Li desitjo sort. Camino consirosa pel carrer Astúries. De sobte algú em crida. Quant de temps. Aquella fiblada que et trasbalsa, un antic amant, artista, conversador de nivell... Què hi fas pels meus barris, fiorellino? T'has perdut? Riem. He dinat amb un amic. Un amic, amic? Deixo l'interrogant sense resposta. Va que et convido a una clara.
Ens posem al dia. Me'l miro bé. Sembla il·lusionat. Fa dos mesos que surt amb una dona. Una altra dona total, penso. És ben boja, però m'agrada justament per això, diu l'artista. Ens entenem molt bé. Esbosso un somriure. Cap com tu Teresa, no me'l crec però m'afalaga. Sempre tan felí, tan disposat a exercir la llibertat en tots els àmbits. Why not? M'he alegrat de veure't, t'acompanyo al metro, estàs estupenda, tu també.

Línia verda fins a Catalunya. Auriculars, blog, comprovo que no m'he passat la parada i ja el tinc davant, somrient, un altre amant, el món és molt petit, o alguns rètols molt grossos com deien a la peli Retorn al passat, gran Tourneur. Una mica gros sí que n'és, com l'abraçada, quina il.lusió, quant de temps, fas molta patxoca. Tu, que em mires amb bons ulls. Ens enfilem en epítets. El nostre passat gloriós, encara single ell, unes quantes aventures i quan elles s'il·lusionen la cançó enfadosa: moments. Encara no estàs preparat per a una parella estable? Somriu, com et passes Teresa. Va, quedem un dia, consulto agenda i et dic, ben agendat penso, una altra abraçada que estreny els records, els bons i ai que em passo de parada.

Arribo a Catalunya i decideixo tornar-me invisible. No ho aconsegueixo però almenys no he retrobat cap més fantasma del passat, ep, amb tot el 'carinyo' del món. Vagarejo tot sol, deia Foix. Tota sola? No és el meu cas. Mentre espero el tren de tornada a la Plana llegeixo un whats meravellós. Darrerament, uns quants. Comparteixo:

'Benvinguda a l'Espai... L'última frontera... Partirem a bord de la nau estelar Enterprise a la recerca de nous mons...!!! Benvinguda a l'aventura de la meva vida, Teresa, si és que no hi eres ja prou'...

George Harrison... My Sweet Lord...