Total de visualitzacions de pàgina:

24 de juliol del 2018

Somnis esquinçats

Ahir vaig dinar amb una amiga molt amiga. Platets saborosos, vi blanc fresquet i unes quantes confidències al voltant del darrer cap de setmana. El seu més intens, a muntanya, compartit amb dos homes en processos vitals molt diferents però amb moltes coincidències. El primer, un home ferit d'amor. El segon, gairebé guarit. Tots dos amb un mateix procés de separació, amb un passat semblant: dues dones importants, unes quantes amants i una quantitat de somnis esquinçats... 

Voleu postres, noies? Vols un te? Sí, gràcies. Escoltava la meva amiga amb tots els sentits possibles. Fa temps que conviu amb ella mateixa. A gust amb la solitud. Uns dies de vacances, cap de setmana llarg, al Pallars Jussà... Una mica lluny, no? Em venia de gust meditar, Teresa. Dos dies envoltada de natura... I l'endemà, vas ressuscitar. Dos homes, de natura. Casualities of life? La libre en el erial. 



Així que un de ferit i l'altre gairebé guarit. Exacte, va dir la meva amiga, sempre amb categories de processos emocionals. Vaig mirar-la amb complicitat. I què en vas fer de la meditació? Aparcar-la. La mestressa em va comentar si em feia res compartir l'era comuna i li vaig dir que cap problema. De vegades els deus ens són favorables. Va somriure. Però la intenció era meditar. Vaig somriure...

I on dius que t'hi estaves? A un poble petit, a tocar de la Noguera Pallaresa. Hi hem d'anar plegades... O amb la colla. I tant. Sentir la fressa del riu, el ziu-ziu de les cigales, descobrir rocams i congosts... Poc s'ho pensava la meva amiga que algú ''destorbaria' el seu silenci mentre es ponia el sol. Mentre prenia un te a l'era... 

De fet van arribar de nit, tard. Compartireu l'era amb una noia, va dir la mestressa. No tindreu cap problema. L'home guarit va somriure mentre l'altre pagava. Podem convidar-la demà. L'home ferit no ho tenia clar. És una excursió llarga...

L'endemà em van proposar d'anar-hi. Agosarats. Agosarada jo que hi vaig acceptar. No ens fa res que vinguis, oi? Cinc-cents de desnivell, va etzibar l'home ferit. És un congost preciós, va afegir l'altre. I tu encantada. Of course, Teresa. Després de tants dies de meditació...

Demano un altre te? Sí, si us plau. I com va anar l'excursió? Genial. Deu-n'hi-do els cinc-cents de desnivell. Vam arriscar, una mica. El més senglar explorant el terreny. Senglar? Metàfora, Teresa. Un explorador de dreceres. Què bo. I l'home ferit? Insegur, seguint-lo. I jo darrere de tots dos, al meu aire, sense ningú que m'empaités, gaudint de les vistes.








La meva amiga va treure el mòbil. Fotos. Dos homes somrients, ella al bell mig. Una autofoto, emmarcats en roques i paisatges feréstecs. Una altra al voltant d'una taula... Espectaculars... Mira quin congost, Teresa, ostres quina ferrada, sort de les cordes arran del riu. Qui és l'home ferit? Aquest de l'esquerra. I l'altre? El senglar major del regne. Li agrada emboscar-se sense perdre la traça és clar. I és bon cuiner. Ens va fer una pasta 'alla rabiatta' excel·lent...

Vam parlar molt. Tots tres. Grans tertúlies a l'era... Hauries xalat. No en tinc cap dubte. Dos homes parlant d'emocions. Anem per bon camí. Amb naturalitat? Un luxe, noia. La meva amiga va fer un glop de te i va continuar. Interrogants, Teresa. Molts. El senglar parlant del seu cas. I l'home ferit.... L'home ferit obrint el cor, aquella sensació, la percepció que sempre havia tingut cura de, sempre necessari, sempre protegint... 

Anem per tancar, noies. Les sis! Nena sempre ens passa el mateix. Vam sortir del restaurant. Mentre enfilàvem el carrer vam continuar la conversa. Saps què em va dir l'home ferit mentre ens acomiadàvem, Teresa? Que s'hi hauria quedat uns quants dies més al mas, a l'era. Ho va repetir unes quantes vegades. Al cap i a la fi no l'esperava ningú a casa. Vaig pensar que quan aturem el temps i la incertesa del cor, quan gaudim dels parèntesis amb persones properes que ens fan qüestionar tot o gairebé tot... No voldríem que s'acabés mai...

Sopa de cabra... Camins...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada