En hores baixes...

Escoltava ahir la veu d'un amic molt amic a l'altra banda del telèfon. Una conversa, de les moltes que hem tingut des que ens coneixem. M'agrada escoltar-lo, encara que sigui a hores indecents. L'amistat no en sap d'hores sobretot quan estàs passant un mal moment.

Trist és poc. Decebut. Amb molts interrogants que no vaig respondre perquè no són de resposta immediata. Parlava fluixet, amb prou feines l'entenia, i ara? Ara, em sents?

M'hauria estimat més ser al seu costat, a la terrassa de casa seva amb vistes a muntanya, abrigats, que ja ve la tardor, albirant els llums dels fanals retallant el Matagalls insinuat. Però les hores eren les que eren.

En hores baixes escoltes. En hores baixes et sap greu. En hores baixes sents que el millor que pots fer és escoltar.

Els afectes i tenir algú davant teu aconhorta. La vida pot ser un entrellat, un cabdell, un entrebanc... La vida pot ennuvolar-te, pot barrar-te el pas, pot escolar-se pels anys que t'empenyen a prendre decisions... Pots veure-la passar davant dels teus dies i sentir que algú, algunes coses han fet tard.

Percepcions. Res del que hem fet o viscut és innocu, com bé diu el meu amic. Tenim dret a sentir el fracàs. A comparar-nos. A no seguir models. A voler engegar-ho tot a dida. En hores baixes.

Com vivim, és una opció. De les moltes que disposem. Amb qui i per què... No ho sabem pas. Si és per sempre, per uns anys, uns mesos, un instant. El més important és que tinguis una veu a l'altra banda d'un telèfon, un esguard que et llegeixi el cor. El triomf més preuat és que continuem essent qui som. Encara que de vegades la nit es faci nit abans d'hora.

La fragilitat, encara més fràgil. En hores baixes...



Vicki Yohe... Because Of Who You Are...