Total de visualitzacions de pàgina:

18 de setembre del 2018

L'esplendor pausat...

Parlàvem ahir amb un amic de les admiracions i els afectes. Un sopar senzill, amorosit pel detall, pels molts afectes que ens uneixen. L'esguard inconfusible, el somriure còmplice... Com canvien les hores, els mots quan l'honestedat parla sense embuts. D'un mateix, del que desitja, del que no pot, del que voldria. Del present, que és el que tenim més a l'abast.

Fa temps que li sento parlar dels afectes. Diu el DIEC que l'afecte condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions. Somriu el meu amic a la terrassa, sempre tirant de la filologia Teresa, o i tant, l'exactitud del que diem i com ens afecta. Fa fred, no es mou l'aire, però la nostra conversa s'enlaira nit enllà.

Parlem si cal verbalitzar els sentiments, quan diem t'estimo, quan no cal. Parlem d'amistat i d'amors que hem anat conreant... Ens hem conegut ara, diu, i jo no sóc el mateix de fa uns any. 'Será que te embellece ser feliz'. Somriu. Serà que l'amor ens fa millors persones, respon el meu amic . Després d'unes setmanes a la corda fluixa, a l'estimberri, tot ell és afecte. No cal verbalitzar-lo. Hi és. Es nota. I amb això en té prou.

Un reguitzell d'homes i dones a les nostres vides. Alguns universals, del nostre univers proper, importants a la nostra vida en temps i en intensitat. De qui ens hem enamorat, a qui hem estimat...  Enamorar-se, DIEC, causar (a algú) un viu plaer de veure, sentir... Quan algú ens vol tornar a veure, quan algú ens vol tornar a sentir... Estimar, tenir amor, la inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Desig, tendresa i amistat, que diu Walter Riso.

I admiració. La fascinació que genera la personalitat d'una dona intel·ligent, diu el meu amic, és comuna en els homes que necessitem quelcom més enllà de l'atracció que sentim com a Homo, també volem Sapiens'... Esbosso un somriure. El meu amic parla i escriu afectes. Estima. S'enamora del gest, del detall... Uns versos, a l'atzar:

Moments de matinada, 
observant els teus quefers
d'intimitat quotidiana, 
el teu cos vist amb la cadència
del meu despertar...
Instants a la retina, al tacte i l'olfacte... 
Em sento privilegiat 
espectador del teu esplendor pausat. 


Admiració... Aute... Pasaba por aquí...



 Vídeo de pasaba por aquí



 







2 comentaris:

  1. Moments grocs, la màgia d'estar despert en el temps precís,en el lloc encertat i amb la disposició oberta al que esdevé en el moment present...coherència entre el que penso, el que sento i el que expresso, ment, cos i emoció tots a una, una dansa entre dos èssers, nuesa emocional permesa en breus instants...

    ResponElimina
  2. Gràcies per la reflexió i per l'emoció. La dansa i la nuesa, fluir... M'encanta

    ResponElimina