De tornada a casa...

Escoltava ahir Alicia Keys, mig adormida al seient del tren de tornada a casa. Mirava de fer una becaina. Matinar hauria d'estar prohibit però com que en el meu cas és obligatori de dilluns a divendres, arrossego les hores i dormo al tren, tasca gens fàcil ahir. Les companyes de viatge del costat tenien un to de veu tan alt que es desdibuixava la Keys... Quan vaig sentir 'què s'ha pensat aquesta niñata', vaig decidir tancar l'Spoty i escoltar la conversa. Parlaven d'una companya de feina però no vaig poder caçar el context. 'Quan ella tot just bebia biberons, jo ja era mare'.

Fa un munt d'anys una persona a qui dec bona part del que sóc i del que he pogut fer, em va donar un consell: a la feina, els sentiments a la butxaca. Són moltes hores, hi ha moltes inèrcies i jo hi afegiria que  hem de sobreviure. Una amiga meva diu que hi ha dos tipus de companys de feina. Persones amb manca d'empatia, excès de competitivitat i que s'alien amb el poder. I persones amb empatia, honestes i transversals. I al bell mig la resta de nosaltres, amb més o menys matisos.

Això em fa pensar en un Més324 que vaig veure fa uns dies on la Bet Olid parlava de les bones persones a la política, a la vida. Deia la Bel: 'com es pot aconseguir que en una democràcia la gent que arribi al poder no siguin els més trepes. Cada cop que algú molt honest deixa un partit dius, ostres, precisament no te'n vagis tu que eres la persona que em donaves la garantia per poder votar el partit'. De seguida vaig visualitzar aquest tipus de persones, a la política, a la feina, a la vida.

'Què s'ha pensat aquesta niñata'? M'hauria agradat tornar a veure la mare treballadora que havia pronunciat aquesta frase i fer-li unes quantes preguntes. Però avui al tren tinc davant meu una parella d'avis entranyables. Miren encuriosits el paisatge novell que passa davant de la finestra. Són sevillans, de Marinaleda. Persones amb un bagatge polític, vital admirable. M'han fet un munt de preguntes. Jo també. Bona conversa.

Quan tot just iniciàvem el Congost, les hores de son han trucat a la meva closca. Em disculpo, somriuen, baixen a la mateixa parada, m'avisaran quan hi arribem. Cerco la Keys a l'Spoty, allargo les cames i tanco els ulls endormiscada.

De tornada a casa.... Alicia Keys... If I Ain't Got You