Tots els temps possibles...

Un racó de món, el verd de primavera a cor què vols. És l'entorn que ens configura, la tria exacta de molts futurs possibles. Si esguardo l'horitzó el faig ben meu, el comparteixo. El present rigorós el futur immediat...

T'ho diré a cau d'orella. 'Vens cap a mi com jo vinc cap a tu'. Tant és el viatge si el fas amb algú que estima, amb algú que amara el teu cos amb tendresa... I som on som, i som el que som. La vida és imprevisible com els teus dits, com les besades i els afectes...

I no és qualsevol cosa. És. Hi és. Perquè el millor de viure és fer-ho amb algú que et sap mirar als ulls com ningú.. Davant per davant on tots els llenguatges es multipliquen.

Els instants que dibuixarem ara que el verd de primavera i els verbs que ens regalem es conjuguen en tots els temps possibles...

De mi, cap a tu...

'Cuando más quiero tu luz'... Te doy una canción... Silvio Rodríguez...